Sistemes operatius
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.
Per nombre d'usuaris
Monousuari: Sistemes operatius que només permeten treballar amb un usuari. En aquesta categoria podem diferenciar 2 tipus:
Sistema monousuari estricte: Quan el sistema operatiu no treballa amb el concepte d'usuari. Podríem dir que només existeix un usuari per defecte. Un exemple de sistema operatiu monousuari és DOS.
Sistema monousuari en mode laxe': Per exemple, totes les versions de Windows (Windows 9x, ME, NT, XP, Vista...) permeten diferents usuaris però no de forma concurrent (excepte que disposin d'un Terminal Server)
Multiusuari: Sistemes operatius que permeten treballar amb múltiples usuaris a l'hora. Per exemple, Unix/GNU/Linux o les versions de servidor de Windows.
Per nombre de processos concurrents
Monoprogramació: només es pot executar un procés i la resta han d'esperar a que aquest procés acabi.
Multiprogramació o multitasca: es poden executar diferents processos al mateix temps. Cal destacar que en un instant concret de temps només poden haver-hi més d'un procés executant-se al mateix temps si tenim més d'un processador (multiprocés). Aquí caldria destacar els Sistemes Operatius que disposen de planificació expulsiva i els que no (l'exemple és DOS que permetia a un procés monopolitzar l'ús de la CPU sense que el sistema el pugues expulsar de la CPU)
Per nombre de processadors
Monoprocés: Només permeten treballar amb un microprocessador simultàniament. Un exemple de sistema operatiu monoprocessador és Windows 9x
Multiprocés: Poden treballar amb multiples microprocessadors al mateix temps. Exemples de sistemes operatius multiprocés són Unix/GNU/Linux, Sun/OS i Windows NT/2000.
Segons la planificació dels processos
Tenim dues possibles classificacions:
Amb Restricció de temps
Sistemes operatius de temps real: Dedicats a aplicacions de temps real són sistemes operatius molt específics per a àmbits industrials o militar.
Sistemes interactius: Són els "habituals" on la màquina interacciona amb les entrades i sortida del sistema sense necessitats de processament en temps real.
Sense restriccions de temps:
Processaments per lots (batch): Sistema molt utilitzat en els primers sistemes. Aquest sistemes s'utilitzaven per raons tecnològiques (les CPU eren molt més ràpides que els sistemes d'E/S i el millor sistema era processar per lots per tal d'aprofitar al màxim l'ús de la
Windows
Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mit
jans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.
Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.
Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l'edició gràfica, l'entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d'usuaris que migren cap a GNU/Linux.
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.
Per nombre d'usuaris
Monousuari: Sistemes operatius que només permeten treballar amb un usuari. En aquesta categoria podem diferenciar 2 tipus:
Sistema monousuari estricte: Quan el sistema operatiu no treballa amb el concepte d'usuari. Podríem dir que només existeix un usuari per defecte. Un exemple de sistema operatiu monousuari és DOS.
Sistema monousuari en mode laxe': Per exemple, totes les versions de Windows (Windows 9x, ME, NT, XP, Vista...) permeten diferents usuaris però no de forma concurrent (excepte que disposin d'un Terminal Server)
Multiusuari: Sistemes operatius que permeten treballar amb múltiples usuaris a l'hora. Per exemple, Unix/GNU/Linux o les versions de servidor de Windows.
Per nombre de processos concurrents
Monoprogramació: només es pot executar un procés i la resta han d'esperar a que aquest procés acabi.
Multiprogramació o multitasca: es poden executar diferents processos al mateix temps. Cal destacar que en un instant concret de temps només poden haver-hi més d'un procés executant-se al mateix temps si tenim més d'un processador (multiprocés). Aquí caldria destacar els Sistemes Operatius que disposen de planificació expulsiva i els que no (l'exemple és DOS que permetia a un procés monopolitzar l'ús de la CPU sense que el sistema el pugues expulsar de la CPU)
Per nombre de processadors
Monoprocés: Només permeten treballar amb un microprocessador simultàniament. Un exemple de sistema operatiu monoprocessador és Windows 9x
Multiprocés: Poden treballar amb multiples microprocessadors al mateix temps. Exemples de sistemes operatius multiprocés són Unix/GNU/Linux, Sun/OS i Windows NT/2000.
Segons la planificació dels processos
Tenim dues possibles classificacions:
Amb Restricció de temps
Sistemes operatius de temps real: Dedicats a aplicacions de temps real són sistemes operatius molt específics per a àmbits industrials o militar.
Sistemes interactius: Són els "habituals" on la màquina interacciona amb les entrades i sortida del sistema sense necessitats de processament en temps real.
Sense restriccions de temps:
Processaments per lots (batch): Sistema molt utilitzat en els primers sistemes. Aquest sistemes s'utilitzaven per raons tecnològiques (les CPU eren molt més ràpides que els sistemes d'E/S i el millor sistema era processar per lots per tal d'aprofitar al màxim l'ús de la
Windows
Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mit
jans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.
Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l'edició gràfica, l'entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d'usuaris que migren cap a GNU/Linux.
GNU / Linux
Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/Linux. Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds, i distribuït amb la llicència GPL de GNU. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet.
Linus Torvalds, un estudiant d'Informàtica de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu pròpi sistema operatiu compatible amb Unix que un dels seus professors va anomenar Linux (de Linus
Unix).
Va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera versió el 17 de setembre de l'any, 1991 quan tenia tant sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos col·laboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en els seus PCs van veure a Linux la seva única alternativa, ja que que a Minix li faltaven massa coses.
Linux va anar com l'anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil d'Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux, tot i que per extensió, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar també el sistema operatiu complet.
A mitjan els anys noranta Linux s'havia convertit ja en l'Unix més popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft. Linux continua essent desenvolupat per un gran nombre de programadors d'arreu del món, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcció del projecte
Linus Torvalds, un estudiant d'Informàtica de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu pròpi sistema operatiu compatible amb Unix que un dels seus professors va anomenar Linux (de Linus
Unix).Va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera versió el 17 de setembre de l'any, 1991 quan tenia tant sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos col·laboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en els seus PCs van veure a Linux la seva única alternativa, ja que que a Minix li faltaven massa coses.
Linux va anar com l'anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil d'Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux, tot i que per extensió, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar també el sistema operatiu complet.
A mitjan els anys noranta Linux s'havia convertit ja en l'Unix més popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft. Linux continua essent desenvolupat per un gran nombre de programadors d'arreu del món, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcció del projecte
Mac OS
El Mac OS (Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer ('ordinador poma' en anglès) per a ordinadors Apple Macintosh. Destaca per la seva estabilitat, potència gràfica i facilitat d'ús.
El Mac OS va ser el primer sistema operatiu comercial que incloïa interfície gràfica d'usuari. Aquesta primera versió va sortir amb el Macintosh 128k l'any 1984. L'equip del Macintosh estava format principalment per Bill Atkinson, Jef Raskin i Andy Hertzfeld.
Tot i que actualment s'acostuma a anomenar el sistema operatiu amb el nom genèric de Mac OS no es va a començar a utilitzar aquest nom fins a la versió 7.6 cap als anys 90. (Antigament s'anomenava Sistema x.x)
Versions
Inicialment el sistema operatiu dels Macintosh estava format de dos aplicacions, el
"sistema" i el "finder" cada una amb el seu propi número de versió. El Sistema 7.5.1 va ser el primer a incloure l'actual logo de Mac OS.
Fins a l'arribada dels macs basats en processadors PowerPC G3, una part significant del sistema estava enmagatzemada a la ROM de la placa mare. El propòsit inicial d'això era el d'evitar d'utilitzar el poc espai que oferien els disquets d'aquella època per suportar el sistema operatiu. (Tot i així només hi ha un model de Mac que pugui arrancar exclusivament amb a partir de la ROM, el Macintosh Clàssic de 1991) Aquesta arquitectura també va ajudar a que exclusivament els ordinadors fabricats per Apple (o amb el seu permís) poguessin funcionar amb Mac OS.
Podem distingir dues grans famílies de sistemes operatius en el Mac OS:
El Mac OS "Clàssic". Aquesta família inclou totes les versions del sistema des de la primera versió que es venia amb el primer Macintosh l'any 1984 fins al Mac OS 9 que va sortir l'any 2001.
El Mac OS X (per el número romà 10). Mac OS X no és descendent directe del Mac Os Clàssic, sinó del sistema operatiu NextStep, un sistema operatiu basat en BSD Unix, tot i que conserva la majoria de funcionalitats del Mac OS 9.
El Mac OS va ser el primer sistema operatiu comercial que incloïa interfície gràfica d'usuari. Aquesta primera versió va sortir amb el Macintosh 128k l'any 1984. L'equip del Macintosh estava format principalment per Bill Atkinson, Jef Raskin i Andy Hertzfeld.
Tot i que actualment s'acostuma a anomenar el sistema operatiu amb el nom genèric de Mac OS no es va a començar a utilitzar aquest nom fins a la versió 7.6 cap als anys 90. (Antigament s'anomenava Sistema x.x)
Versions
Inicialment el sistema operatiu dels Macintosh estava format de dos aplicacions, el
"sistema" i el "finder" cada una amb el seu propi número de versió. El Sistema 7.5.1 va ser el primer a incloure l'actual logo de Mac OS.Fins a l'arribada dels macs basats en processadors PowerPC G3, una part significant del sistema estava enmagatzemada a la ROM de la placa mare. El propòsit inicial d'això era el d'evitar d'utilitzar el poc espai que oferien els disquets d'aquella època per suportar el sistema operatiu. (Tot i així només hi ha un model de Mac que pugui arrancar exclusivament amb a partir de la ROM, el Macintosh Clàssic de 1991) Aquesta arquitectura també va ajudar a que exclusivament els ordinadors fabricats per Apple (o amb el seu permís) poguessin funcionar amb Mac OS.
Podem distingir dues grans famílies de sistemes operatius en el Mac OS:
El Mac OS "Clàssic". Aquesta família inclou totes les versions del sistema des de la primera versió que es venia amb el primer Macintosh l'any 1984 fins al Mac OS 9 que va sortir l'any 2001.
El Mac OS X (per el número romà 10). Mac OS X no és descendent directe del Mac Os Clàssic, sinó del sistema operatiu NextStep, un sistema operatiu basat en BSD Unix, tot i que conserva la majoria de funcionalitats del Mac OS 9.
0 comentarios:
Publicar un comentario